La Luna

lauralguero: Primera part: Avui deixem les crosses abaix perquè tenim pensat baixar la via rapelant. Comencem darrere la cordada que ja ens vam trobar ahir. Al primer llarg ja pateixo de fred perquè no em noto les mans i mentre puja el Frankie de segon el vent ja es fa notar. Escalem un llarg més i jo arribo a la R que no em noto res. Tremolant de fred i sense poder gaudir gaire dels realment llargs guapíssima de canto. El Fran quan em veu flipa perquè de veritat que mai havia passat tan fred però igualment decidim seguir fins la següent R que en teoria és bastant còmoda. Just començo el llarg i el vent bufa encara més fort, tant que tinc la sensació que se m’emporta. Així que un cop a la R, tot i que em costa acceptar-ho, decidim baixar ja que rapelar tota la via amb aquest vent se’ns faria un malson. PD: obviament ens quedem amb ganes d’escalar i anem corrents a buscar un lloc d’esportiva per a que se’ns passi el fred i el mono.