Matilde, 200 m - 6 hauteurs

joanmingu: Doncs tot i tenir el dit pocho anem cap a penya amb Jordi, Aina i Albo. Dormim a una hermita i l'endemà a les 7 ja hi ha el team vasco esmorzant, nosaltres però, tot i l'intent de matinar acabem sortint tard. Després del pateo de pujada aconseguim trobar el peu de via i en arribar ens trobem uns toys començant la via que anàvem a fer, per no anar darrera de la gent decidim canviar de via, mala decisió perque ens vem fotre en un rostoll i bona perquè apretava bastant menys i el meu dit ho agrairia. El que no apretava en grau apretava de cap, ja que tret les vagues i ponts de roca no hi havia res excepte de sabines que si eren prou grans feien de R. Físicament no era difícil, però com bon rostoll poc repetit la roca queia només mirar-la i la via tirava per llocs ben extranys. Mica mica vem anar fent l'aventura i ja a dalt ens vem ajuntar amb el Joseba i el Michigan per fer els dos últims llargs, els millors de la via. La baixada tampoc va ser agradable i un cop abaix afamats anem al bar el que va ser una idea pèsima també, es veu que allà la butifarra i el pa son un manjar dels deus i ens van fotre una clatellada per una mica de picar que la cartera encara em fa mal. L'endemà haviem d'escalar però no vem ser capaços de trobar motivació ni forces per aixecar-nos del llit, que per cert, crec que va ser de les millors sobades de la meva vida. Diumenge de fer el guiri per allà dalt i cap a casa, un finde molt deficitari però no diré que no mho vaig passar be.