Série Limitée, 300 m - 8 hauteurs

lauralguero: La boira és la protagonista de bona part del matí. Començant smb el mal humor del Joan perquè s’ha dormit malament a la nit, iniciem l’aproximació i ja ens perdem. Trobem el camí correcte pel que passa una tirulina i en res som a peu de via. Ja a primera hora bastantes penúries, la boira pixa, la paret està humida i fot una rasca de cal deu. Obviament el fanatisme ens goberna i no hi pensem ni 1” en fotranshi. Els peus rellisquen i fot iuiu però la primera part de la via “d’escalfament” acaben sent xulos i tot. La segona part ja és per apretar a muerte (6c, 6c, 7a i 6b+) amb les poques forces que ens queden després de 3 dies escalant. El meu llarg és d’escàndol amb gotes enormes d’aigua, el de l’Arnau amb xorrera, el del joan (el tiu tossut i bastant apajarat) el més dur de tots, que ja de segons patim per passar-lo penjant com pernils (ostia que dur amb la trinxada que portem a sobre).
Acaba sent una curtida màxima amb 5 rapels infumables per baixar. Estem rebentats.
PD: Amb aquest viot a la butxaca, l’Arnau s’ha compromès a fer-se un tatuatge que posi: Orgull de cordada.