ehee si soy si soy "Sagitario", 250 m - 6 hauteurs

joanmingu: History time 2.1: Continuem la historia dels dies per l'urriellu. L'endemà de esdevenir un home nou vem necessitar un dia sencer de descans per intentar que els nostres peus i cos en general, però sobretot peus, es recuperessin. Un cop ens llevem els nostres companys surten a fer una via a la nord, cosa que em provoca mal de paus només de pensar-hi. Després que partissin vam veure ràpidament amb albo que ens podriríem d'avorriment i sobretot de gana, i així va ser. Passades unes hores va sortir el sol, i sense un putu abre que ens fes sombra ens vem rostir, l'alba era igual perquè es mulatilla in no es crema, però jo estava atemoritzat, era el que em putu faltava en aquell moment, cremar-me. Desprésva entrar l'aburriment extrem i s'ens va ocudir demanar un joc de cartes al refugi, que ens van negar perque " hemos retirado todo lo que se comparte por el covid" putus rates... A l'hora de dinar vem menjar les quatre barretes que ens pertocaven però no van ni ferir el gusanillo, afamats en vem plantejar demanar un bocata al refu i vist els seu preu (10€) vem establir una mida mínima que hauria de complir per tal d'alimentar-nos als dos, vam preguntar, i no, era una puta merdeta de bocata, però es que a sobre el fill de puta del refu ens va vacil·lar. Quan es va pondre el sol van arribar els companys i quin panorama... el pol de lluny el veiem caminar amb cara a fastic i quan arriba davant nostre treu una boseta blanca de dins la motxilla i dins hi havia un cagarro del Marc, que el Mañosa l'hi havia fet recollir a mitja via... brutal... Un cop sopats i després de molestar a tots els que dormien allà amb el soroll coms es de costum vem anar a dormir. L'endemà vam decidir fer una via més curta i molt més fàcil amb la fi de poder gaudir de l'escalada i evitar el mal de peus. Portàvem un ritme rècord per el que es la nostre cordada, en dues hores ens plantàvem al penúltim llarg i tot s'enva anar a la merda quan no vaig veure un bolt que en aquell moment tenia a dos metres recte amunt i vaig decidir anar cap a l'esquerra, i reconec que vaig anar molt cap a l'esquerra, tant que després de fer un altre freesolo vaig arribar a una R de la via del costat que desconeixíem quina era, d'allà vem decidir rapelar a la R d'on venia amb el merder que suposava. L'Alba va encarregar-se d'intentar el ràpel de la mort ja que ami ja sap que no em foten ni un pel de gràcia. Per sort va arribar be a la R i després vaig anar jo fent rapelsolo, un resvalon i a tomar pol culo, tot va sortir be i vem rapelar el que quedava de via. Deu minuts després d'arribar al campament van arribar l'altre cordada i ens preparàvem per tornar cap el cotxe, però abans quedava una cosa per fer, i era que el Mañosa s'acabés el Quilo i mig de membrillo amb nous i miler d'anacardos que va pujar fins allà dalt. Mare meva tothom pasant gana i aquell tiu es puja alló... 5mentarios haha. Després de deixar-nos caure muntanya avall vam arribar per fi al cotxe, vem conduir un troç i ens vem fotre l'empatxada més heavy de la nostre vida a un bar de carretera on encara em cau la baba quan penso en aquell caxopo. I un altre any el naranjo m'ha donat una curiosa aventura, n'estaré fent tradició? OLE TUS HUEVOS SI T'HO HAS LLEGIT TOT.