La fiesta del los biceps, 250 m - 7 hauteurs

joanmingu: Si la terra fos plana et podria fer el flaix des de casa, es una autopista de magnesi que puja per una roca feta de patates de color blanc. Un sube baja amb la Miren fugint de la llei, estàvem gairebé sols en un sector que feia una setmana comptaven 160 escaladors en paret. _S'estava confinant el país aquell mateix cap de setmana a demés de pintar pluja. La via es brutal, a dalt hi ha el camp de patates i desploma molt més del que sembla, puges molt content fins que agafes una embotida generalitzada que fa mal. La Miren es lliura de obrir el llarg difícil de desplom però el que no sap es que es el llarg fàcil de desplom i que ara li tocarà obrir el difícil sense més remei hahahaha... en fi, apretón per no caure i encadenar, cumbre i cap a baix.
Remarcar com ens respecta el temps que es fot a ploure tal arribem al poble i també recordar el cel de diumenge nit.