Madier

lauralguero: Sona el despertador a les 5h. Sortim a les 6h i fem el pateo de 1.100m+ en 2h. Fa diazo i poc vent, i a peu de via no hi ha cap cordada aprop fent la via. Així que comencem poc a poc, acostumant-nos a aquest estil de granit. Cada llarg té el seu què i els gaudim moltíssim. Sobretot la fissura Madier, que el Fran se la curra com déu mana. Alguna pajara que altra ve de visita. La baixada té tela marinera, entre ràpels, vires, una mica de neu, moltes pedres pel camí i desfer 1.500m cap avall. A les 20h arribem a la furgo i s’acaba la rustida. Amb els turmells ressentits i buits d’energia, però plens per dins!!