Rêve de Fer

lauralguero: Res a celebrar però nosaltres celebrem la vida i el final d’aquest immillorable roctrip fent una última llarga. Per l’Arnau i per mi no era una opció viable descansar així que fotem la quarta rustida seguida. I buf ja baixant amb els rapels el poc de cervell que ens queda se’ns acaba de fregir fent que la major part de l’esscalada sigui vibrant. Sort que és curta perquè ja a dalt estem trinxadissims, jo marejadissima i sense pells però mega feliços de poder-nos exprimir al màxim i gaudir d’un altre diazo de sol. Quin final del viatge i com ha valgut la pena acabar d’apretar en aquest estil d’escalada que tant ens agrada.