Incrèduls, 450 m - 12 llargs

joanmingu: Seguint l'encigalada de caps de setmana de no parar per casa anem a estrenar-nos a Montrebei. Vaig intentar engegar la festa al viatge d'anada però no vaig aconseguir-ho, menys mal vem anar a dormir perquè el que venia demà tenia tela.. Dormir no va ser fàcil, semblava que estiguéssim dins un tornado. Després de preparar el material, fer la aprox i plantar els cagarros tots tres vem començar fent cua perquè teníem una cordada davant,(potser era la única cordada apart de les altres 2 cordades amigues en tota la paret...).
La via es més llarga del que sembla des de sota, la roca només es bona en les seccions on el grau apreta on hi ha un parell de claus que psicològicament son parabolts i et deixen apretar una mica, després son sisens on només agafava els peus perquè les mans totes sonaven a "cap de Pardo" (buit).
Evidentment el sol va guanyar la carrera i ens vem quedar a les fosques els últims tres llargs. La tornada va ser un suplici per la meva ciàtica pinçada fins que vem arribar al camp base on vem tornar a intentar fer festa però el fred ens va dir que no, que era hora d'anar a mimir.
L'endemà només els fanàtics van escalar, la resta vem anar a fer els domingers per el típic camí de montrebei on passegen tios amb gorres d'animals i es fa postureo.
Per tornar a 80 per l'autopista ja que el dia d'anada vem punxar en la pista del paris-dakar.
Enfí, un molt bon finde d'aventura amb la penya (Pardo,Alba,Alex,Miren,Aina,Cesar,Arnau i cirstia,la bestia que es va fer la cor salvatge a vista)
Recordar la cordada galàctica Aina-Miren que va arribar al campamento a les 2 de la matinada.