Atout Coeur

lauralguero:

De les vies més maques que he fet aquí. Molt continua i homogènia en el grau, així com un estil de foradets i una mica pumpy. La llàstima és que comencem amb una calor infernal i a mi que se'm dona tant malament gestionar la calor, doncs ja es pot imaginar com apretava als 6as. Acabem amb la conclusió que cap dels dos va bé de cap i que qualsevol aleje ja ens fa tremolar però bueno anant poc rodats de tapia ja estem podent gaudir prou. Realment cada llarg és brutal, i sobretot els dos últims, de la via Passion d'Amour, que són un goig de fer, amb roca inmillorable, canto i remar sense adonar-te'n amb un ventet que s'agraeix.