El Cau del Sioux

lauralguero: Millor li podríem dir Claus de la Sioux. Cal explicar la història de pq ens va costar “2 pegues”. Al primer intent, a la nena se li van caure les claus del cotxe 100 i pico metres avall, des de la meitat de la via. Total, obviament vam ràpel•lar fins peu de via sense cap mena d’esperança de trobar-les entre tants arbustos. Bingo! Les trobem però encara em pregunto com. Però no s’acaba aquí, perquè tal i com el Frankie i jo som, només ens va faltar 5” per dir de tornar a pujar. I què més va passar? Que just quan vam arribar a la mateixa R des d’on havíem rapelat comença a ploure i amb previsió de tempesta, així que baixem ràpid. Bona decisió podem pensar però tan bon punt arribem a la campa, surt un puto sol espatarrant. En fi, la segona part comença després de discursos desesperants del Fran per tornar-hi. Primera tapia després de la operació i amb una mica de nervis. No obstant, en comparació amb el primer intent, va sortir tot rodadíssim i amb 4h ja erem a dalt. Brutal recuperar sensacions i poder gaudir d’aquesta paret un altre cop. Destacar el llarg de 6c del mig espectacular. I la millor part va venir al postclimbing etern de la resta del dia sols a la campa.