Pericman

lauralguero: Via molt maca amb ambientillu amb l’Arnau i primer cop amb el Bellmunt. Després de passar una nit especial amb els teus dormint a la Nord de Montserrat només et pots despertar amb les ganes d’escalar que surtin per les orelles (encara que el Ruavieja de la nit es pugui notar una mica). Escalada fina per diedres a equipar en què m’he trobat bastant còmode i he gaudit molt posant caxarrets. No obstant, no tot són flors i violes pq s’ha fet llargueta… l’Arnau i jo penjats de la R més incomoda del món hem vist mitja vida passar i hem deixat un trosset de lumbars a la paret mentre tremolavem de fred assegurant al Bellmunt. A més, l’Arnau ha volat d’un totem groc, fet que ha incrementat exponencialment la seva felicitat al veure que l’únic caxarro del que tenia dubtes ha aguantat. Per acabar el dia, el descens és preciós per una de les zones més maques de Montserrat amb la golden hour. I, a la nit, mega trirebentada, sant tornem-hi de festa que s’ha de celebrar la vida!