Aromes de Narieda L1

Per començar no havíem d’estar fent esportiva un diumenge a la 13h; tot ve de la retirada d’una llarga de Roca Narieda i, com qe no l’hem fet, escric aquí la novela. La nit anterior fot tormentón, però matinem igualment veient que la paret està aparentment seca i fem l’aprox amb fang de merda i humitat del tropical climbing que tant ens agrada. No obstant, fent el primer llarg, tot mullat, amb crostes que es trencaven, adherència amb gats enfangats en un suposat V (que encara l’estic buscant), foto una preciosa volada que deixa a l’Arnau pàlid. Un arbre es va trencar posant un peu a sobre i byebye cap avall que quasi toco a terra. Però el fanatisme ens supera i ho seguim intentant, aquest cop l’Arnau, que suant de valent, fa el primer llarg però acabem decidint que ja tenim els cervells prou desfets com per encarar el pròxim llarg d’A1 i la resta de via. Així que, com a bons dominguerus, a fer esportiva love climbing després d’un sustaken (que per sort no m’ha passat res), quan fa només 3 findes que el Fran va volar i es va rebentar el peroné. No more plis. #putapluja.