Murciana

lauralguero: Sense presses anem cap a peu de via, que des de fa estona veiem de lluny com una cordada de 3 porta 2 hores per fer els dos primers llargs. Dia de núvol, perfecte per escalar a la cara sud, i amb la súper companyia del Franki. Comencem a bon ritme ja que l'estil de Riglos ho permet, tot parabolts i anar gestionant els cantos que inflen. Com era d'esperar, uns quants llargs darrere la cordada esperant i esperant, fins que em digno a preguntar si els podem avançar, just abans del llarg difícil. Admeten que van molt lents i ens deixen passar. Aquí comença una mica l'agonia, ara tenim la responsabilitat d'anar amb brillu i passar els llargs difícils dignament i gestionant la pressa. Em toca el 6c+ que, apretant bastant, no vaig tant lenta com de normal. A la següent R ens liem amb la corda, i tot comença a ser traves, mentre pujo pel 6b més difícil de la història amb unes panxes rabioses i impossibles de trampejar. La inflada ja és permanent i els bíceps ja no tiren, però aconseguim escalar ràpid i fem l'últim llarg desmarcant-nos de les cordades que venen. Al cim mengem l'esperat entrepà que des de feia hores el nostre cos ens demanava.