Ravier

lauralguero: En plena onada de calor marxem cap a Ordesa, sent l’únic lloc on podiem escalar decentment. És la meva primera vegada aquí escalant i els nervis no eren pocs però gràcies al guiatge a distància de l'Arnau que l’havia fet 3 vegades donava més que tranquil·litat. Ens aixequem a les 5 i obviament perdem el primer bus de la penya que hi ha. Que raro és haver de fer cua per pujar a la muntanya. Total, un cop fetes les quasi 2h d’aprox, ens trobem sols a la paret siiii! La via molt plaent i feta quasi tot a l’ombra. La primera xemeneia “jabonosa” risas qui la vulgui provar en lliure. Ambient i dia meravellós amb la super cordada de l’Alba i el Frankie. En 6 horetes som a dalt, la baixada se’ns fa mortal pels 40 graus i les cremades èpiques, però un cop arribem a Torla anem direces a les pozas i buffff quina aigua més gelada però recuperadora. Cansats i contents, la millor sensació del món.