Phoebus

lauralguero: Com a bons escaladors de via llarga, un diumenge comencem amb la paxorra després de sobar 10h i fent ioga al sol. Fins que el Joan no s’acaba l’esmorzar i tots hem anat a cagar dos cops no pillem la furgo per començar la via. Així que, seguint la filosofia del Verdon, fem uns rapels fins avall i a escalar. Jo ja començo pensant “on m’he fotut” amb aquests dos perquè segons la ressenya cada llarg telita. Però l’Escalada en calcari és tan sumament guapa que t’enxixes amb qualsevol grau. El Joan i l’Arnau es marquen llargakos de 6c+ i 7a d’espectacle (traves, gotes d’aigua, regletes..)… i tot això amb el solet d’esquena. Gràcies a ells que m’han donat tanta confiança he fet els llargs de 6b i 6c que he gaudit com una nena petita. En fi, em tiraria hores parlant del dia d’avui perquè ha acabat amb un postclimbing al sol, vi i cabres varies. No hem parat de flipar en tot el dia del viot amb una roca tan sublim.