Picu Urriellu | Cara Oest

Gizon berri bat naiz

Multipitch

Informations

  • Picu Urriellu
  • Cara Oest
  • joanmingu
  • 550 m - 13 pitches
  • 7b+
  • 6b+
  • S2
  • IV
  • 25-08-2021

Congratulations

Congratulations from: albo

joanmingu: History time 2.0: Després d'unes vacances familiars per Galicia ens dirigim els tres brothers cap al naranjo on ens trobem amb la resta de companys i formem un dels grups més inèdits de la colla, L'equip naranjo 2021 érem: Pol Croster, Albo di jordi, Marzi, Albert mañosa i el full team Domingo. Després d'aconseguir empaquetar-ho tot ens disposem a pujar cap al refu, una aprox que l'any anterior havia fet pujant només dues cordes aquest cop tocava pujar provisions per tres nits allà dalt, es van notar els quilos de més, sobretot el Pol els va notar... Arribem, ens muntem les Suites (vivacs), sopem i ens fotem a clapar. Es van fer 3 cordades, Marzi i Jordi (Los lentos), Pol, Albert i Marc (pobre pol...) i Alba i jo. Les dues primeres van dirigir-se a les vies curtes de la Oest i jo i l'albe vem decidir que seria bona idea fotre-li a l'objectiu del viatge a la primera, va resultar una bona idea. Només començar el primer llarg, a la primera cinta, s'hi troba el pas més dur de la via, un bloc que dona el grau a la via de 7b+, total que les il·lusions d'encadenar-la desapareixen al minut 1 i perds aquell plus de motivació per apretar i no caure a cap llarg. Després de uns primers dos llargs contundent oberts per albo, que en aquells moment es trobava com el putu cul, em toca el que es possible un dels millors llargs del món, el de les gotes d'aigua, cap imatge o explicació fa justícia a aquell tros de roca. Avancem lents per els seguents llargs que no afluixen ja que quan baixa una mica la dificultat del 7è grau també es redueixen el nombre d'spits fent que s'hagi de protegir una mica si no vols volar. Un cop arribem prop la mitat de la via el mal de paus ja comença a ser crític, fent que fluir i disfrutar de l'escalada sigui més complicat, a partir d'ara només queden 2 llargs durs i 4 de "fàcils". Comença Alba amb el primer, el que te fama de ser el més difícil de tota la via, un 7a+ de placa vertical, infernal en aquells moments pel mal de peus que ens fotia, tarda perfectament 45 minuts o més però tot i això l'encadena, brutal, com collons s'ho ha fotut!?. Començo a escalar jo amb l'idea d'acerar com un cabrón per retallar i acabar amb el patiment dels peus però em vec forçat a escalar perquè les cintes no estan precisament juntes, arribo a la R, ara sí, l'últim llarg dur. Torno a escalar, mare meva se'm van fotre per corbata, rebentat, les cintes a pendre pel cul i un llarg d'escalada estil Ceuse on les mans son els peus i viceversa, encadenem i arriba albo. En aquest punt hem "acabat" queden 4 llargs, la posta de sol ens atrapa però es va ràpid. No vem anar ràpid. En aquest punt jo ja tenia butllofes a tots els dits dels peus i els talons tenien un color lila suspitots. En un dels V la lio pardisima, vaig pujant buscant dos spits que no apareixen per enlloc, trobo un pitó i penso que m'he anat a una altre via, s'em trenca un peu gegant, segeixo pujant en el que era basicament free solo, l'alba em diu que em queda poca corda, "on cullons és la puta R!!!???" no soc capaç de veure una merda, penso que me l'haurè saltat, 5 metres abans d'arribar a una repisa trobo un pot de roca (de merda), em queden dos tottems i encaixen porai, monto la meva primera R flotant, aixeco el cap i... a 5 metres sobre la repisa vec el pitó de la reunió.JODER. Finalment fotem el turbo i arribem a dalt just quan es fa fosc, però sabem que no s'ha acabat, queda tornar. Desgrimpem a les fosques per error per una via de la sud que no ens porta els rapels, en alguns moment s el desgrimpar passava a ser desescalar i caure no era viable, finalment trobem els rapels i baixem, de baixada, sense poder més amb la nostre vida, ens perdem un parell de cops que ens fan caminar una bona estona. Tot sumat arribem a les 12.45, trinxats, sopem uns bikinis i una birra que els bons dels companys ens van guardar. La via es la millor que he fet fins ara amb diferència, la qualitat de la roca es d'un altre planeta i es troba en un entorn insuperable. L'única pega que te es que totes les reunions pengen i es tradueix a el pitjor mal de peus que pots patir a la teva vida. Brutal via i brutals dies! LA HISTÒRIA AMB ANECDOTES GRACIOSES CONTINUA EN LA DESCRIPCIÓ DE LA SEGUENT VIA (SAGITARIO) EN AQUEST BLOC QUE M'HE CREAT. GRÀCIES LECTOR.

Comments


More multipitches by joanmingu

Montsant La Falconera 150 m
5 pitches
  • : 6b
  • : V+
  • : R2
  • : I
Montgrí port del falanguer 300 m
7 pitches
  • : 6c+
  • : 6b
  • : R2
  • : III
Cavall bernat de Llafranc Cara nord 50 m
2 pitches
  • : 6b
  • : 6b
  • : R1
  • : II